La Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC) vol expressar el seu parer sobre els esdeveniments més recents que estan esdevenint a Catalunya. Considera que és la seva obligació, tant moral com social. Perquè, d’ençà de la seva fundació, ha estat fidel a les seves conviccions i als objectius marcats.

La IBEC no fa política, i menys es pronuncia en termes de jurisprudència. És una institució nascuda al si del poble evangèlic de Catalunya com a reacció a la repressió dels governs (llavors, franquista, després amb UCD, PSOE i avui el PP) i el menyspreu de polítics, juristes i altres institucions i organismes –algun cop, fins i tot del nostre camp– que busca:
A.) Dotar el poble evangèlic de Catalunya de les eines necessàries per normalitzar la vida dels creients fent ús dels recursos adients en català: Pregària, Càntics, Lectura bíblica (devocional i acadèmica), etc. I des del seu naixement, ha dut a terme aquesta tasca tan àrdua a contracorrent de tots els actors socials; i
B.) Servir d’altaveu, d’òrgan de comunicació del poble evangèlic català, envers les autoritats polítiques i culturals del país i, per extensió, a tota la societat catalana, de la qual els cristians evangèlics en formem –i ho reivindiquem– part important des dels temps de la Reforma, de la que enguany en commemorem els 500 anys. Per això disposem de la revista Presència Evangèlica, l’única en català i de les més antigues al país.

En aquest sentit, ens avala la concessió de la Creu de Sant Jordi. Primer, al president que fou, Àngel Cortès (1986), i més endavant, a la pròpia Institució (1997).
Per això és que no ens hem pronunciat amb anterioritat; perquè considerem que no és l’àmbit d’actuació d’una institució que pretén donar sopluig a tantes sensibilitats diverses com hi ha al poble evangèlic català.
Tanmateix, els esdeveniments darrers ens fan témer que s’ataquin els drets fonamentals de la ciutadania i, qui sap si tal vegada els drets humans i civils. I això, serà sense distinció de raça, condició social, creença o color polític.
Certament, estem revivint la situació política i social que va provocar la fundació de la IBEC.
No ens enganyem, està en joc la cultura, la identitat i la societat catalanes tal i com la coneixem i tal i com la voldríem construir, amb totes les seves singularitats o amb tota la seva diversitat. I, per què no, amb tota la riquesa que pot i vol aportar a la societat internacional.

Hem de ser conscients que el món mira Catalunya, mira “el procés”. De com ens vegin, depèn exclusivament de nosaltres. Per tant, independentment del posicionament de cadascú, exhortem la ciutadania a “exportar”, a fer ben visible, ara més que mai la “Catalan Way”: una manera de fer en què prima el diàleg, el consens i la pau. Però que és ferma en la defensa dels drets civils, polítics, econòmics i humans. Els quals estem constatant que s’estan conculcant sistemàticament per l’aparell governamental i jurídic espanyol. I, des de la nostra sensibilitat, proclamem que, en tant que part integrant de l’Església de Jesucrist, o Cos de Crist, hem de defensar la llibertat; la de l’individu i la de la comunitat. Però, sempre des de la pacificació, el diàleg i l’entesa.
Malauradament, les respostes “proporcionals” que l’Estat espanyol ha promès no estan sent així en absolut, i s’està excedint i s’està produint un abús d’autoritat i força sobre la població que considerem que hem de rebutjar i hem de posicionar-nos en contra de l’actuació del Govern Espanyol i denunciar els abusos que s’estan perpetrant, no només contra les institucions catalanes, sinó contra els individus, contra tota la població, altra cop de forma indiscriminada a Catalunya.

Les forces de l’ordre estan per mantenir l’ordre, no per trencar-lo. I quan es produeix una divisió entre la població, no són ningú per dirimir sobre qui té raó; s’han de limitar a garantir l’ordre i no posicionar-se ni a favor ni en contra de ningú.
Si l’Estat obliga aquests cossos a posar-se al servei d’una facció o bàndol, el responsable n’és l’Estat. Perquè, per definició, un poble, una nació, no pot ser sediciosa.
Llavors, un govern que traspassa la responsabilitat al poder judicial i policial es desqualifica automàticament com a representant de tota la població, per discriminar i no dirimir en cap qüestió política ni social. Es converteix en un govern que fa desistiment (dejación) del compromís adquirit per les urnes i promès a la màxima autoritat, el Cap d’Estat d’Espanya. Per tant aquest govern i qualsevol actuació derivada queden deslegitimades.
Legalitat i moral o justícia no són sinònims. En aplicació de la legalitat vigent s’han comès crims atroços, com deportacions massives, genocidis, tortures, esclavitzacions... Com bé s’ha dit, el mateix Jesús va ser condemnat a tortura i mort en creu segons la legislació vigent. I també com s’ha volgut fer entendre als juristes espanyols, l’Home no va ser fet per al dissabte, sinó el dissabte per a l’Home. La llei està feta per als homes i cal respectar-la fins aquell extrem en que es fa impossible de complir. Llavors, cal adaptar-la a les noves situacions per restablir la convivència dels pobles, encara que en una nova relació. Doncs, en el moment que s’exerceix coerció sobre la ciutadania amb la llei, s’està vulnerant la llibertat de l’individu i la col•lectivitat. Quan un estat es tanca i es nega a canviar la legislació, perd tota legitimitat: La Llei ha de defensar la llibertat i sotmetre-s’hi.
Finalment, quan el govern espanyol titlla de “manifestaciones callejeras” o “tumultuosas”, està mentint i menyspreant la lliure expressió d’un poble.
La IBEC ho denuncia i es compromet a seguir lluitant per la normalitat del català als Països Catalans a despit de les interferències que es puguin produir a casa nostra i independentment de com es resolgui la situació en que ens han ficat aquests governants falsaris, intolerants, sords, impositius i desposseïts de tota autoritat legal, jurídica i moral.
I demanem al poble evangèlic que així ho entengui, que es mobilitzi en favor de la llibertat d’expressió i de vot (que és una manera d’expressió ben democràtica) i de la llibertat d’elecció del nostre camí com a societat diferenciada, és a dir, com una nació reconeguda per l’Estatut d’Autonomia que és una llei orgànica reconeguda per la Constitució i votada i aprovada per l’Estat. Els cristians no hem estat cridats a la passivitat, sinó a implicar-nos en la societat que ens toca viure i, amb els nostres mitjans col•laborar a millorar-la aportant-hi allò que tenim –i que no és poc– i, sobre tot, a ser agents pacificadors, però també garants de les llibertats i la veritat, denunciant tot acte o persona que els conculqui. Som un actiu, i no un passiu, molt valuós per al nostre país.
La Paraula ens commina a “pregar per les autoritats” d’aquest món. Això deu ser perquè Pau no les devia tenir totes amb els governants. I nosaltres ho fem nostre i ho fem extensiu a tothom perquè Déu posi seny allà on no n’hi ha, perquè la pau estigui per damunt de l’enfrontament i perquè les autoritats sàpiguen escoltar el poble. I no oblidem els mitjans de comunicació –el quart poder, com va encunyar-ho Burke ja al s. XVIII– que tenen un impacte enorme en la societat i en la presa de decisions. Avui dia, se’ls considera creadors d’opinió, més que expositors de la realitat. I davant del que es vol definir amb l’eufemisme de “postveritat”, i que no vol dir res més que un “bluf”, tergiversació o, fins i tot, invenció de la realitat–, cal que també preguem per ells; perquè compleixin amb la seva tasca de forma sincera i honesta, donant la veu a tots els actors en el conflicte i procurant no abrivar els ànims; i denunciant aquells mitjans que s’aprofiten de la seva influència per manipular o tergiversar la informació.
I per damunt de tot, demanem a la població que mantingui la calma i serenor, i que no cedeixi ni reaccioni a provocacions malintencionades, ja que això ens faria passar a ser part del conflicte. S’ha vingut a anomenar aquest moviment la “Revolució dels somriures” i volem que així sia. Així sia!

Caldes de Montbui, a 28 de setembre de 2017

La junta:
Noemí Cortès
Benjamí Planes
Salvador Salvadó
Benjamí Roca
Samuel Sais
Rafael Badia